Category Archives: Sense catalogar

Coses, pensaments i reflexions sense ordre ni concert.

#Cruyff14

Molt emocionant!!! Una autentica delicia de post…..

pere perpinyà

Avui fa 40 anys que Johan Cruyff va debutar com a jugador en partit oficial amb el F.C. Barcelona quan era el C.F. Barcelona. Val a dir que el canvi de sigles venia imposat per el franquisme, per allò del Football Club Barcelona. Si que havia debutat en partit amistós contra un equip belga, crec que era el “Brujas” i el Barça va guanyar per 6-2, amb dos gols del crack holandés, un de penal.

En aquell partit del debut oficial, contra el Granada, el resultat va ser de 4-0 i també va fer dos gols, un de un “cacau” impressionant de fora l’àrea. I puc dir que jo hi era. Jo tenia 7 anys, aquell 28 d’octubre de 1973. Ho recordo com si fos ara. Els infants tenim una memòria portentosa per a les coses que ens agraden i ens queden gravades per sempre més. Per això cal educar…

View original post 1.105 more words

L’hora dels adéus

Fa 30 anys que cada 11 de setembre em llevo al matí, esmorzo i surto a commemorar la Diada Nacional de Catalunya. Fa molts anys de la mà del pare, ara porto jo de la mà als meus fills…

BT5jPbEIIAAO-J5

Moltes coses han canviat però altres, per desgràcia, no. Abans erem “quatre gats” fent l’ofrena floral a Rafel de Casanova i retent l’homenatge als caiguts al fossar de les moreres. Ahir, però, vam viure la continuació de l’#11S2012, en una de les experiències més boniques que he viscut com a català. Més d’un milió i mig de persones agafats de les mans al llarg de 400 kilòmetres de punta a punta del país, clamant per la llibertat.

Tots vam ser determinants, però ara és el moment de reconèixer i agrair profundament la tasca dels milers de voluntaris que van entregar-se a l’organització per tal d’aconseguir una fita única a la història. Gràcies a l’Assemblea Nacional Catalana i tota la gent de bé que la fa possible cada dia!!

Tot el que estem fent i la molta feina que ens queda per davant, ho fem per ells, pels que ens succeiran, però també per tots aquells que ens han precedit en la lluita. Són molts els avantpassats que ja no hi són i que ahir, d’alguna manera còsmica, també ens feien sentir el seu alè i les seves mans. Tenim un deute patriòtic amb ells, però sobretot una obligació amb les properes generacions.

Ara, doncs, és l’hora dels adéus, però com diu la cançó: “senyal d’amor, senyal de pau”. Això no es per trencar. No és en contra de res ni nungú. Només volem ser lliures i conviure en pau. Som un poble obert, tolerant i integrador, com vàrem demostrar ahir. És la #CatalanWay, la nostra manera de fer: la #ViaCatalana. Fa sentir molt orgullós pertànyer a aquest “petit país”.

Si #femvia junts, #somimparables!!

És l’hora dels adéus
i ens hem de dir: Adéu-siau!
Germans, dem-nos les mans,
senyal d’amor, senyal de pau.

VISCA CATALUNYA LLIURE!!!

Seguim la cadena de blogs per la independència!! Deixo el testimoni al http://funkyblogmedina.blogspot.com/